Cadet: AAEE Jaume Callís 0 - CVJoves Caldes 3
Tot i la contundencia del marcador, l'equip caldenc únicament va ésser clarament superior en el primer set, on l'equip va estar a un nivell molt bo.
Posteriorment, l'equip es va relaxar, es va deixar de rematar, es va deixar de defensar i com a conseqüència es va complicar el partit. El segon i tercer set es van guanyar amb finsla molt ajustats sobretot per la tranquilitat que van mostrar les jugadores. I no és la primera vegada que comentem que el cadet és un equip força fred i que en finals força igualats demostra més tranquilitat i serenor que els adversaris.
Juvenil: CVSant Boi 3 - CVJoves Caldes 2 (25-22/25-23/24-26/16-25/16-14)
Partit irregular de l'equip juvenil que va mostrar dues cares ben diferenciades. Una primera de falta de ritme i apatia i una segona, de lluita i concentració. Dos primers sets on l'equip caldenc es va veure superat en tot moment davant unes noies que es basaven en dues jugadores molt potents en remat i que la falta de ritme del nostre equip ens va veure a avocats a tenir que remuntar dos sets. De totes maneres, el final de segon set les noies de Caldes ja van mostrar una millor actitud i sobretot unes ganes de fer bé les coses. I així va ésser, després d'un tercer set força disputat i on el nostre equip es va acabar imposant per un parcial ajustat, el quart set va ésser un domini visitant inapalable. I d'aquesta manera arribavem al tie-break (maleït desempat i on la sort aquesta temporada ens ha donat l'esquena)! Com no, amb un 12-13 al nostre favor, l'àrbitre ens pita uns dobles, que tot i ser-ho, no n'havia pitat cap durant tot el partit.... i després amb el 13-13, elles van al saque i toca la xarxa i cau mansament al nostre camp... maleïda mala sort! I posteriorment un remat que s'envà per centímetres... 16-14.
En fi, en resum podriem dir que vam despertar massa tard, ho vam fer, però tard! I finalment, al tie brek vam tenir totes les opcions del món, però una vegada més la mala sort es va aliar en contra nostra.
Sènior: Frederic Mistral T. Eulàlia 1 - CV Joves Caldes 3 (25-22/21-25/23-25/15-25)
Crònica de Carles Bayó.
Partit molt complicat el disputat al Pavelló Jesus Maria de Barcelona enfront el Frederic Mistral Tecnic Eulàlia però que va acabar amb un triomf épic per el nostres interesos. Anem per parts: Degut a un monumental caos circulatori a la Ronda de Dalt, una hora de camí desde l’entrada de la ronda fins a la sortida 7, va fer que arribéssim just a l’hora de començar el partit i enfrontar el primer set sense haver fet apenas escalfament. Això explica que les noies barcelonines es distanciessin en el marcador fins a obtenir unes diferencies de 7 i 8 punts. A mesura que avançava el set anàvem retallant aquesta diferencia, però aleshores va sortir una figura que no hi comptàvem i que es va convertir en el protagonista del partit: l'àrbitre.
No he parlat mai dels àrbitres, però aquesta vegada es va passar amb una constant persecusió a la nostra col.locadora, la Gemma, fins a fer-li perdre la concentració, els nervis i no només a ella sinó a tot l’equip i a mi mateix, cosa ben difícil en mí. La cosa va continuar, xiulant-nos uns dobles cada vegada que ens acostàvem al marcador retallant la diferència i sense veure els dobles del contrari. Això va continuar durant el tres primers sets. Al quart set, cosa incomprensible, va canviar l’actitud quan es va adonar que l’equip barceloní perdria clarament el partit, i els hi va començar a xiular els dobles que feien. En fi… val més no pensar amb una encerronada.
Felicito a tot l’equip per la victoria i per haver mantingut un bon comportament dins el camp i haver lluitat fins al final. Felicitats noies!!!!
Chau!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada